BCCCAP00000000000000000000603
bearko du» = en caso de llevar la patata tendrá que llevar cierta can– tidad (AN.). c) Tempormes con sufijo an: «Apari egitekoan itzegingo degu» = hablaremos al cenar (G.) . D) Sustantivos: «Asarretzekoa» = cosa o motivo de enfadarse. «Artzeko» = cosa que cobrar. «Egiteko» = cosa que hacer. «Ekartze– ko» = cosa que traer, encargo que traer. «Ikusteko» = cosa que ver. «Etzun aserretzekorik, artzekorik, egitekorik» = no tenía cosa de que enfadarse, que cobrar, que hacer, que traer. «Ikusteko aundia» = es– pectáculo grande (AN.). Art. 4.° FTEN O FTZEN, INF., PART., ADV. Son invariables y no reciben artículo, ni sufijos de relación ni par– tículas, que indican número. A) In/. en sus diversos oficios: a) Sujeto con v1erbos impersona– les: «Ebia egiten asi du» = ha empezado a llover (G, AN.), b) Complementos de nombres: «Ibiltzen debekua du» = tiene pro– hibición de andar (AN. Elgorriaga). c) Complementos directos de los verbos: alegin, asi, atzendu, ga– lerazi, ikasi, jarri, paratu, utzi: «Egiten alegin» = procurar hacer (G.). «Esaten así» = empezar a decir ( G.). «Meza laguntzen atzendu» = ol– vidar a ayudar a misa. «Ibiltzen galerazi, ikasi)) = estorbar a andar, aprender a andar (G. AN.). «Lanak egiten ari da>) = está haciendo los trabajos (G. AN.). «Ume zaitzen dago)> = está cuidando al niño (G.). «Belar sartzen ibilli naiZ)) = he andado metiendo hierba (AN. b.). «Itz egiten ezta gelditzem) = no para de hablar (G.). d) Complementos indirectos de beartu, jarri: «Beartu egitem) = obligarse, verse obligado a hacer (AN.). «J arri berotzem) = ponerse a calentar (G.). e) Complementos ablativales o locuciones adverbiales de los verbos: aspertu, atzeratu., geiago izan, geiagoko izan, gogait egin, jardun, saiatu, zabartu: «Txalotzen aspertm> = cansarse de aplaudir (G.). «Lan egiten jardum) = ocuparse en trabajar (G.). «Ibiltzen geiago izan, geiegikoa izan, saiatu, zabartm) = aventajar, ser excesivo en andar, procurar an– dar, descuidarse en andar (G. AN.). «Gogait egin zerbait ikustem) = apesadumbrarse al ver algo (G.). f) Complementos ablativmes de los adjetivos: erraza, zailla, gaitza, gaíztoa, zintzoa: «Erraza, zailla, gaitza (AN.), gaiztoa (G.), -da idi– kitzen, egostem) = es fácil, difícil, difícil de abrir, de cocer. «Zintzoa da etortzem) = es fiel en venir (G. Alegi). 156
Made with FlippingBook
RkJQdWJsaXNoZXIy NDA3MTIz